El gentilici de la Comunitat Foral de Navarra és navarrès -esa.
El gentilici de la província i la capital de província de la Comunitat Foral de Navarra és el següent:
Pamplona: pamplonès -esa
[...]
La majoria de topònims corresponents a noms de països i de poblacions no duen article. Així, no s'escriu article davant de noms com Albània, Mongòlia, Andorra, Flix, Mataró, Lleida, Reus, etc.
En canvi, hi ha topònims que s'escriuen amb l'article al davant, com ara els noms dels rius quan no van [...]
Fitxa
6583/3Darrera versió: 18.02.2021
Títol
Formació de gentilicis
Resposta
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació de
gentilicis. Els que tenen un ús més freqüent són els següents:
-à -ana: català -ana -enc -a: reusenc -a -er -a: felanitxer -a -ès -esa: pallarès -esa -í -ina: gironí -ina
Aquests sufixos no tenen una distribució fixa per raons estructurals, sinó que se n'han fet servir uns o altres per motius històrics (per exemple, el sufix -enc, d'origen germànic, era més habitual a la zona nord del domini lingüístic) o sonors (encara que no hi ha unes regles de combinació fonètica, els gentilicis han de ser eufònics, és a dir, que han de tenir una combinació de sons harmoniosa i han de ser fàcils de pronunciar).En català no totes les poblacions han tingut ni tenen gentilici; aquesta situació no ha estat problemàtica des del punt de vista pràctic ni ha implicat cap valoració negativa. Així, en molts casos la gent d'un poble determinat ha estat, i sovint encara és, coneguda com els de... Exemple: els d'Aiguaviva. Finalment, una mateixa localitat pot tenir més d'un gentilici, com és el cas de les formes següents referides als habitants de Besalú: besaluenc -a i besalunenc -a.
En general, per fer referència al primer dia de qualsevol mes, es fa servir el numeral 1. La construcció primer + de + el nom d'un mes, formada a partir de l'elisió del mot dia ('el dia primer d'un mes determinat'), actualment és menys habitual. Per exemple:
El meu aniversari és l'1 d'agost.
S'ha [...]
En l'àmbit administratiu, quan es vol remarcar la idea de situació o estat, s'utilitza la construcció formada per la preposició a + data, amb la condició que la preposició vagi precedida d'un substantiu i la data s'expressi en xifres o amb el numeral corresponent. Per exemple:
L'empresa ha [...]
El substantiu por pot anar seguit tant de la preposició de com de la preposició a. Per exemple:
Sempre ha tingut por de les abelles.
Sempre ha tingut por a les abelles.
La por d'una revolta va obligar els senyors a cedir.
La por a una revolta va obligar els senyors a cedir.
En alguns contextos [...]
El verb escapar, segons el significat, pot anar acompanyat de la preposició de (escapar de), la preposició a (escapar a) o bé ser un verb pronominal (escapar-se).
Amb el significat d''una cosa, cessar d'ésser retinguda per algú', regeix la preposició de. Per exemple:
El plat li va escapar de les [...]
Per designar un sopar (o qualsevol àpat en general) informal, habitualment de moltes persones, en què els comensals porten ells mateixos els entrepans o les carmanyoles amb el menjar, les formes documentades amb ús, segons el lloc, són sopar d'entrepà, sopar de cabasset, sopar de carmanyola (o de [...]
A vegades els diversos tipus de torrons presenten dubtes a l'hora d'anomenar-los. Alguns dels casos més freqüents són:
torró de crema: es fa a base d'ou i sucre, i està inspirat en la crema cremada o crema de Sant Josep. També es fa servir la forma torró de gema.
torró de crocant: es fa [...]
també pot acompanyar un substantiu animat, amb el significat 'que comparteix amb algú altre una opinió'. Amb aquest sentit, regeix la preposició amb. Per exemple:
Gairebé sempre estic conforme amb la teva mare.
D'altra banda, el mot conforme també pot actuar com a adverbi, de manera equivalent a [...]
a petició de En llenguatge administratiu i jurídic, el criteri general és no ometre l'article que segueix l'expressió a petició de (per exemple, a petició d'una persona interessada, a petició de la part demandada, a petició de les parts).
Tot i això, algunes construccions ja lexicalitzades es poden [...]
Fitxa
6583/3Darrera versió: 18.02.2021
Títol
Formació de gentilicis
Resposta
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació de
gentilicis. Els que tenen un ús més freqüent són els següents:
-à -ana: català -ana -enc -a: reusenc -a -er -a: felanitxer -a -ès -esa: pallarès -esa -í -ina: gironí -ina
Aquests sufixos no tenen una distribució fixa per raons estructurals, sinó que se n'han fet servir uns o altres per motius històrics (per exemple, el sufix -enc, d'origen germànic, era més habitual a la zona nord del domini lingüístic) o sonors (encara que no hi ha unes regles de combinació fonètica, els gentilicis han de ser eufònics, és a dir, que han de tenir una combinació de sons harmoniosa i han de ser fàcils de pronunciar).En català no totes les poblacions han tingut ni tenen gentilici; aquesta situació no ha estat problemàtica des del punt de vista pràctic ni ha implicat cap valoració negativa. Així, en molts casos la gent d'un poble determinat ha estat, i sovint encara és, coneguda com els de... Exemple: els d'Aiguaviva. Finalment, una mateixa localitat pot tenir més d'un gentilici, com és el cas de les formes següents referides als habitants de Besalú: besaluenc -a i besalunenc -a.